EL CONSUM TELEVISIU

Segons un estudi publicat recentment en aquests darrers anys la gent mira més la televisió. Una dada que no ens hauria de sorprendre. Segurament el primer motiu és perquè disposem de molta oferta visual en la graella actual. El segon motiu, probablement, el podem atribuir al fet que l'atur ha crescut en els darrers anys. Ara bé el que si ens hauria de sorprendre és que segons aquest mateix estudi, són molts els nens i nenes que miren la televisió a partir de les onze de la nit. Uns 17.000 televidents són nens i nenes d'entre 4 i 12 anys, xifra que arriba als 2.000 nens noctàmbuls a Catalunya. Una dada realment preocupant si pensem que els continguts que s'ofereixen en aquestes hores de la nit, no en tenen res d'educatiu. I encara més, aquests nens i nenes l'endemà s'hauran d'aixecar a les vuit, si no abans, per anar a l'escola. On un dia ple d'activitats els espera. Doncs ara si que no puc acabar d'entendre, si tot això és té present, com és que tants infants poden mirar la televisió a la matinada. Però bé situem-nos en la franja de dia, els resultats també són més que sorprenents: "Segons l'informe Kids TV report, realitzat entre el juliol i el desembre del 2010, el temps dedicat pels nens i nenes a veure la tele va créixer a tots els territoris estudiats. A Espanya, els nens (de 4 a 12 anys) van passar davant el televisor dues hores i 39 minuts diaris (10 minuts més que el 2009)". Aquesta dada era publicada el passat 22 de març al periódico.cat.
Dades que ens porten a observar que tant en la franja de dia com en la de nit, els resultats obtinguts han augmentat en els darrers anys. Un fet que no és aïllat ja que es pot generalitzar a nivell europeu. Ara és quan hem de recordar que tenim “un intent” de franja horària pensada perquè els nens i nenes puguin mirar la televisió. Però en tot cas cal que tinguem en compte que la franja de la matinada no és precisament educativa.

EL VALOR D’EDUCAR

Són dies de canvis educatius? Què passarà amb la setmana blanca? Com acabarà la jornada intensiva? I què passarà amb la sisena hora? Preguntes que són notícia als diaris, escoltades a la ràdio i fins i tot tema de conversa en moltes llars i escoles. Uns temes que sovint, no ens deixen espai per reflexionar sobre l’autèntic valor del què vol dir ensenyar. En un món canviant on les presses són el plat de cada dia i l’inestabilitat el tema més recurrent, és necessari parar-se a pensar cap on volem caminar a nivell educatiu. Un camí que no vindrà marcat per la manera com anomenem els continguts sinó, de la manera que entre tots els treballem. Treballant amb il·lusió, dedicació i col·laboració aconseguirem recordar quin és el valor d’educar. Un món que es va construint a partir dels fets que van succeint i de les aportacions que vivim. I és quan mirem a la futura societat quan ens adonem que passa el temps, però també observem que hi ha coses que mai canvien. Els nens continuen tenint la mateixa il·lusió per aprendre que teníem nosaltres. Això si, cal tenir en compte que els recursos han canviat. Ara ja no busquem a la enciclopèdia sinó que consultem internet. Els apunts ja no es donen en mà sinó que es pengen en els fòrums virtuals. Les pissarres han deixat “de brillar amb la claror del sol” perquè ara el guix ha estat substituït per les eines digitals. I cada vegada ens tornem més extrovertits a través de les xarxes socials. Una realitat educativa que s’ha d’adaptar en una societat canviant. Són dies de canvis socials?

LA GRAELLA TELEVISIVA

Ens llevem, anem a la feina, dinem, tornem a la feina, anem a comprar, fem cursets, mimem a la nostra família, sopem, i finalment arriba un dels moments lúdics del dia. És el moment d'asseure's al sofà i adormir-nos tot mirant la televisió, però el nostre desig no es pot fer realitat. El motiu doncs perquè fan poca cosa d'interès. Bé la veritat és que dir que no fan res de bo seria una mentida. Però que com més va menys interès educatiu tenen, i això no és cap mentida. Amb tants personatges del cor que se'ns presenten com a especialistes en política i societat, els nostres alumnes poden perdre el punt de vista crític. Fins i tot certs programes d'entreteniment del cor imiten la formula de programes de contingut. Vaja, que aquell moment idíl.lic del dia s'acaba convertint en un moment d'irritació educativa. No és que no ensenyin res, sinó desensenyen i això ja comença a ser un problema. No hi ha cap medicament per curar aquesta irritació, tant sols una petita prevenció per no sortir-ne malparats, veure la televisió amb els nostres petits futurs crítics.

Ara bé, dir que tot el que fan a la graella no és d'interès educatiu és mentida. Sort en tenim d'aquells espais que estan pensats des del punt de vista educatiu i que adopten formats de reportatges o de noticiaris.

Tot això només ens porta a pensar que la feina ben feta té un preu. El preu d'invertir en educació. Una inversió que no pot estar en crisis.

PER MOLT ANYS!

Encara recordo quan jugàvem a bales al pati de l'escola. Han passat uns quants anys però els jocs de sempre perduren en el temps. Només cal treure el cap en una escola per adonar-te que hi ha coses que sempre són iguals. Els nens tiren bales, s'intercanvien les menys preciades i s'alegren de guanyar noves adquisicion de joc. Si que és cert que el temps les coses canvia, i actualment hi ha bales que es diuen "avis" i d'altres noms semblants. Uns noms que jo sóc incapaç de recordar, però que qualsevol infant és capaç de recitar.

Són moltes les bales que es poden trobar al mercat, de molts colors i mides diferents. Cada bala té una funció diferent i té un "preu" que variarà en funció del propietari.

Els objectes, amb el pas del temps, es milloren i tenen nous atractius visuals, ara bé l'essencia del joc continua essent el mateix. I que per molts anys segueixi aixi!